______________________________________ ATENCION: ¡¡¡¡¡¡¡¡ IGNORE LA PUBLICIDAD !!!!!!!!!! .- TENDRIA UN COSTE EVITARLA .- GRACIAS, PUES, POR SOPORTARLA ______________________________________
Josep Marí i García
Técnico Especialista en Informática de Gestión

L'Alfagedí

L'alfagedí, crer recordar que es deia així, era el lloc damunt del revoltó (o bòveda entre molades) més ampla de l'estable per on pujava (puja encara) l'escala a la pallissa (peça damunt l'estable on es guardava la palla per a les haques).

Amb una barana d'obra estava separat de la resta de la pallissa per a no tindre la temptació de descarregar-hi massa pes, per que, segons m'explicava el meu avi Vicent (capoll), no era tant consistent com la resta dels revoltons de l'estable. Per eixa especial característica, era el lloc on es depositaven les ferramentes de l'era (rascles, forques, ramassos, garvells...) i alguna del camp que pesara poc, com ara entauladores, virvadores, etc.
En el càs del meu avi que era caçador de patos a la marjal, hi havien també el bocoi i uns meravellosos anecs de madera pintats de colorins que no em puc enrecordar cóm es deien i que gastaven amb els reclams, uns xiulets que feien so d'anec, per a atraure a aquestos pardals amb el macabre fi dels caçadors.

Am eixa paraula que és tant meua que no la he trovada a internet sencer, vull rotular esta plana web en valencià on aniré deixant tot alló que he viscut al àmbit més proper i familiar i que a altres puguera interessar encara que fora per raó del desconeixement que d'estes coses caçolanes nostres té el mon de fora d'elles, per un altra banda tant vast.

Per que el valencià és per a mi la llengua marterna. La llengua en que tot es pot expressar però amb la que m'entenen no més un quants milions de persones, les mes properes a mi, des d'el sud de frança fins a prop de Murcia.

Des de la dictadura franquista en la que vaig neixer i la que em va privar del seu coneixement, he admirat i llegit als escriptors valencians. Vocabulari Ferrer-Pastor en mà i orgullòs d'haver conegut a En Enric Soler i Godes.

Suscric, doncs el paràgraf de la declaraciò de l'acadèmia valenciana de la llengua que diu:

" L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, hereua de les Normes de Castelló, fa pública una crida a tots els valencians i a totes les valencianes, de qualsevol opinió i situació social, perquè el patrimoni lingüístic i cultural col·lectiu siga respectat i promogut amb el compromís modern de la fidelitat compartida. L’autèntica fidelitat, l’autèntica estima a una llengua consistix a usar-la amb consciència, amb tolerància, amb capacitat de fer-la viva en qualsevol situació. Rebuda de la història, construïda en cada paraula i en cada acte, permanent i en constant evolució, la llengua és la màxima expressió del pensament, de l’educació, de la comunicació.
I el valencià,
la nostra llengua, no solament definix la nostra terra, sinó que la posa al mapa solidari i ecològic de la humanitat. "
http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/04/document/DECLARACIO1.pdf