______________________________________ ATENCION: ¡¡¡¡¡¡¡¡ IGNORE LA PUBLICIDAD !!!!!!!!!! .- TENDRIA UN COSTE EVITARLA .- GRACIAS, PUES, POR SOPORTARLA ______________________________________
Josep Marí i García
Técnico Especialista en Informática de Gestión

Parla de Llauradors

Mon pare i els meus avis eren llauradors.
Moltes de les seues parrafades parlant van a perdres irremissiblement.
Mon avi Enrique deia:

Quant Corbera fa capell, pica espart i fes cordell.
Diu la cebeta: si no em saps plantar, tiram en terra, regam i deixam anar.
Març, marcer, caracer.
A nadal allarga el dia un pàs de pardal.
Senyors i senyores, al estiu vacores, verdes o madures però segures.

Tenía un haca que li deien careta i castanya. I no era pel seus atributs, sino per el timo que li havien pegat quant la va comprar.
Mai no deia paraulotes com els altres carreters, que el home era molt d'iglesia, pero com tots, els xillava a les haques en el seu llenguatge comedit:

Arre haca avant!, em cague en Denia/Ceuta/la mar salà.
Punyereta. Huo!! Coooollinses amb l'haqueta. Seràs mala sorra!!
I li espantava les mosques amb el nostre famòs: Arri mosques a Sollana!

Ara jo estudiant Anglés i llenguatges per a ordinadors m'en recorde de quant en quant d'alguna d'aquestes parrafades. Ja vos se les aniré contant.